‘‘Vaig seure al banc. Aquell on tantes vegades havia contemplat com la melangia viatjava des del desig d’un núvol fins al somni d’un horitzó’’. Així comença una petita història de contemplació que parla dels viatges, de tots ells, de com sempre estan presents i de la importància de l’espai i el temps que hi ha entre ells.
Contemplava l’horitzó. Veia camins. Dissenyats des del desig.
