En Bernat viu en un lloc inhòspit, salvatge, agrest, indòmit. Pels matins surt a passejar. Necessita sentir la terra als peus, trepitjar-la fins fer-la seva. Li agrada arribar al mirador des d’on es pot veure tot allò que és invisible. Des d’allà, fa viatges visuals guiat per la llum del mar, fins que troba una illa, o més d’una.
Hay una luz, una niebla, y luego vienen las islas.
Cada una es un mundo. Flotan, se deslizan, se dispersan y desaparecen. Se diría que son universos. (Sylvain Tesson)
